Mèxic màgic

Un camió de vaques que es dirigia a l’escorxador ha tingut un accident en una via ràpida de Mèxic Districte Federal. La porta del remolc s’ha obert i una de les vaques ha caigut i ha anat a parar a la via de sota (el camió era en una mena d’escalèxtric). La bèstia ha mort, però no ha provocat cap accident, segons m’expliquen una parella de mexicans, Jaime i Orlando, lectors d’aquest diari. Els fets provoquen la gran història que els explico a continuació: El poeta català que no se sent valorat és convidat a fer una xerrada a Mèxic Districte Federal. S’ha comprat uns texans de marca i una camisa (que li va llarga de mànigues) perquè hi va sense la dona i allà mai se sap... Aprofitant l’estada escriurà un poemari: Mèxic màgic. De seguida demana als dos lectors mexicans de l’Avui que el duguin a veure l’Orfeó Català. També demana de menjar cuina mexicana (però, això sí, que no piqui). Parla amb els amfitrions del poemari. “Es dirà Mèxic màgic perquè Mèxic és màgic... Hi passen coses inexplicables i extraordinàries”. Però els amfitrions no ho troben gaire bona idea. “Ja existeixen tot de poemaris que es diuen Mèxic màgic, li adverteixen. “Va venir un escriptor alemany, fa poc que en va fer un que es deia així. I hi ha tres autores italianes que també. A més a més, ja n’estem una mica cansats, que tothom ens trobi tan màgics. De màgics no en tenim res”. El poeta català es queda una mica moix, però no defalleix. Mèxic és màgic i és normal que els mexicans, tan màgics, estiguin cansats de ser màgics. Els dos lectors de l’Avui insisteixen mentre el passegen per la ciutat: “No hi ha fenòmens estranys a Mèxic, això queda per a les novel·les, no per a la vida real”. Però ell repeteix: “Mèxic és màgic”. I ells: “No és màgia. És deixadesa”. En aquell moment, del cel cau una vaca.

(Empar Molinar. Diari Avui, 25-9-09)