-A can Jordi tenien una dutxa que era un mànec amb foradets menuts i un tub flexible connectat l'aixeta de la banyera . Un dia que feia fred en Jordi va anar a dutxar-se. Tot anava bé i, de cop i volta, l´aigua calenta es tornà freda i el va deixar glaçat:
-Hauuuuuuuu! Mare, la dutxa no va bé.
Quan encara no s´havia recuperat del tremolor, un raig d´aigua calenta el va posar content:
-Aiiiii! Aquesta dutxa és boja....
Just quan la mare creuava la porta per veure què pasava, una cosa li va pasar pel costat, de tal manera que va caure a terra, es va girar i va veure com la dutxa sortia de la casa i travessava el carrer. La van intentar atrapar, però van fallar en el intent; van tornar a casa decebuts i van pensar que el millor seria trucar al seu tiet , que era un vaquer que tenia el seu rantxo a prop de casa. El tiet va agafar el cavall i una corda i va començar a perseguir la dutxa , la va trobar bevent una cervesa a can Manolo i, aprofitant l´ocasió, va preparar la corda , va fer un llaç de vaquer i la va capturar. Després va trucar a can Jordi amb el telèfon mòbil.
Van posar la dutxa dins d´un sac i la van portar al zoològic de Mataró. Està tancada en una gàbia on hi ha un rètol que diu:
-”Atenció, dutxa salvatge, no us hi apropeu “.
FI
(Una escribidora)
1 comentario:
A pesar de lo que piensa Jordi, las duchas, mejor frescas. O sea, como este relato.
Publicar un comentario